Masia de Can Carreter

Situada al Camí Reial, al mig del nucli antic, a l’encreuament amb el passeig de la Carrerada, molt a prop del Sindicat, de l’Ajuntament i de l’actual església de Sant Genís. També es coneguda Ca l’Abundàncies.

Masia de planta rectangular, de dos plantes, tipologia típica de l’època, amb teulada a dues vessants però la de la dreta està capçada i en el seu lloc hi ha una sortida a un terrat. A la planta baixa es troba la cuina-saló i el magatzem amb accessos independents i a la primera planta s’hi ubiquen les habitacions i una petita terrassa.

Estructura original de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d’entrebigat de fusta. La façana principal, que dona al Camí Reial, és arrebossada, disposa de dues portalades d’accés i té al davant un pati. La portalada situada en l’eix central de la casa n’és l’entrada principal, d’arc de mig punt adovellat que, en la clau de l’arc, es conserva un escut; les dovelles són de mides considerables i de bella factura. Les finestres de la façana són de diferents mides, quadrades, emmarcades amb motllures amb brancals de creus de pedra escairada, amb ampit i trencaaigües motllurats; la més gran es situa en l’eix de la porta principal i té gravat en la llinda l’anagrama de Crist.

Destacar que l’escut de la porta d’entrada és d’estil quadrilong ibèric, arrodonit a la part inferior i amb la corba més o menys pronunciada, fet habitual a la Península Ibérica des del segle XVII. A la part superior dues ondulacions a mode de cresteria simulen un cortinatge amb elements decoratius als laterals; Al mig de la confluència de les dues ondulacions en cresta, s’hi troba una “lluna rodona o plena”, amb incisions de figuració humana: ulls, nas i boca i, en el camper hi veiem la representació de les armes, una mà en posició de pal i la paraula MAS a la part superior que fa referencia a MAS PLEGAMANS.

Hi ha indicis històrics que fan pensar que la masia, probablement, va ser primera residència i casa pairal del llinatge dels Plegamans. Posteriorment hi residiria el seu castlà, després fou la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Quan es van unir les dues parròquies, Plegamans i Palau-solità, va ser el lloc de reunió i, es creu que s’hi havia reunit el “comú” en una sala gran que es troba al primer pis. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, 1.610, la casa fou nomenada “Can Bundàncies” atès que pel mig passava el Rec gran. L’any 1.933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros donant el nom a la casa.