Casa Consistorial

Situat al mig del casc urbà, entre la plaça de la Vila i la plaça de l’Onze de Setembre, es troba envoltat majoritàriament d’edificacions de baixa alçada i d’altres de tres i quatre plantes.

Edifici de planta rectangular de dues plantes, a la segona planta s’accedeix per una escala central, al voltant de la qual es disposen les dependències municipals amb obertures a les façanes.

La façana principal dona a la plaça de la Vila i la posterior a la plaça de l’Onze de Setembre, ambdues es composen simètricament respecte a un eix central, emfatitzades i rematades per un coronament a manera de barana o ampit que amaga la coberta en el cas de la façana principal, i per un coronament amb un petit frontó d’estil modernista en la façana del darrera. La façana principal, tot i haver estat modificada amb el pas del temps, és la més elaborada de totes, dona memòria històrica i la imatge que en tenen els ciutadans de la vila; l’entrada principal es situa en el centre, formada per un arc de mig punt, i a banda i banda hi ha dues portes més petites de forma rectangular. Els dos nivells de l’edifici es veuen potenciats per una balconada que uneix les tres obertures del pis superior, totes elles de les mateixes dimensions i de forma rectangular. A la part superior, un fris amb la inscripció “Casa consistorial”, amaga l’estructura de la coberta a dues aigües. Destaca a la façana posterior una ornamentació realitzada per l’arquitecte Antoni Falguera i Sivilla, on es troba una orla amb la data de la remodelació, 1.908.

Els inicis d’aquesta casa sembla que es poden remuntar en el s. XVII. El municipi de Palau-solità i Plegamans és el resultat de la unió administrativa de dues parròquies: Palau-solità i Plegamans. Aquesta unió ja consta documentada a l’any 1.440; de tota manera, no va ésser fins l’any 1.698 en què els prohoms de l’època varen decidir l’adquisició d’una casa del Comú. Aquesta casa va funcionar com hostal durant molts anys, arrendat pel consistori; encara que a la vegada, aquest consistori es reunia, d’en tant en tant, a la sala de la casa. Amb el pas del temps aquest edifici es va anar deteriorant, i l’estat d’aquest en el 1.868 era molt precari, fet que va fer decidir la necessitat de realitzar una rehabilitació integral i donar-li un altre ús. En aquesta època es va encarregar un projecte global de rehabilitació de l’edifici, per tal de realitzar la implantació d’una escola, que mai es va realitzar.

A principis del segle XX els baixos d’aquest edifici es varen utilitzar per les escoles nacionals.