Castell de Plegamans

Situat al Carrer del Castell amb intersecció amb el Camí de la Serra, a llevant de la població, presideix tota la plana de Palau-solità i Plegamans des del punt més alt del seu entorn, el cim del turó anomenat la Serra.

A prop d’on és troba el Castell s’han trobat restes d’èpoques remotes, de neolític, de l’època del bronze, dels ibers i, com no, dels romans, cosa que fa sospitar que les construccions més profundes del propi Castell, també ho han de ser.

L’edifici tal i com actualment el veiem, atès que durant molt de temps va anar sofrint diverses ampliacions i remodelacions, data dels segles XIV i XV i fou més aviat concebut com a casal fortificat d’estil gòtic. Edifici quadrangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb pati central i dues galeries, té una torre a la cantonada nord-oest que es considera la part més antiga. La façana és molt austera, de maçoneria de pedra agafada amb calç; l’entrada és a la façana nord, per un portal gòtic d’arc de mig punt adovellat, amb espitlleres a banda i banda i un matacà a l’eix vertical. Cal destacar les finestres d’estil gòtic de la primera planta.

Plegamans ja s’esmenta cap al 962, segle X, en la compravenda d’unes terres situades en aquest mateix indret, però fins el segle XII no es troba documentat aquest llinatge. Ramon de Plegamans (1194-1240) veguer i batlle de Barcelona entre el 1202 i el 1230 i més tard lloctinent del rei a Catalunya n’és possiblement el personatge més important. Ja al segle XIV Pere Citrà comprà la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-solità, anys més tard, el rei Alfons el Magnànim incorporà aquesta jurisdicció a la Corona i és a partir d’aquest moment que ja no s’esmenten més els Plegamans com a posseïdors del Castell. Cap a la fi del segle XVI el Castell i el terme passen a la família Clariana, més tard a la Gualbes i després al marquès de Sentmenat. A principis del segle XVIII passa a ser estatge d’agricultors i cap el 1960 s’abandona fins el 1988 que s’inicien les obres de restauració.