Comada Templera de Santa Magdalena

Situada al Camí de Santa Magdalena, a migdia de Palau-solità, dins el terme de Palau-solità i Plegamans, en una petita elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes, la Comanda Templera de Palau del Vallès fou construïda entre els anys 1150 i 1160, el recinte tenia originàriament forma rectangular que, envoltats d’un mur, estava format pel pati d’armes, un molí, altres construccions annexes i la capella (originàriament dedicada al Sant Sepulcre i, de Santa Magdalena a partir de l’any 1581 per voluntat expressa dels feligresos), de planta rectangular d’una sola nau, coberta per una volta de canó, amb absis també rectangular, molt austera, en la línia de les construccions típiques dels convents templers rurals sorgits al llarg del segle XII; estructura de murs portants de maçoneria de pedres de paredar amb forjats d’entrebigat de fusta, teulada a dues vessants de teules àrabs i campanar de cadireta d’un sol ull, per a una única campana.

La importància d’aquesta comanda rau en el fet que es considera que fou la primera i més important a Catalunya atès que tenia propietats que anaven des de la Plana de Vic fins al Montjuïc de Barcelona passant per l’Hospitalet, Sant Boi de Llobregat i el Montseny. El primer comanador del que se’n té constància fou Berenguer de Santvicenç. Cal destacar que al segle XIII el rei Jaume I posà sota la seva protecció aquesta comanda.

Quan al 1317 es suprimeix l’orde dels templers, com a conseqüència de la Butlla declarada pel Papa Climent V el 22 de març de 1312, sota pressions del rei de França Felip IV, la comanda passà als hospitalers que la incorporaren al Gran Priorat de Catalunya. L’any 1835 sota la llei de desamortització de Mendizábal passa a mans de l’estat i el 1879 fou adquirida per un particular.