Ca l’Oromí

Situat al Barri de Montjuïc, al mateix carrer Montjuïc, es troba en un entorn d’edificacions de baixa alçada majoritàriament d’habitatges unifamiliars.

De planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, d’estructura de murs portants de maó i forjats d’entrebigat de fusta; destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre que, inusual a l’època de la seva construcció, van ser construïts a terra i pujats amb una grua.

Totes les façanes presenten les obertures de portes, balcons i finestres repartits de forma harmònica i decorats amb la tècnica de l’esgrafiat, principalment amb motius vegetals i animals. A la façana principal es troba la porta d’entrada flanquejada per dues finestres grans d’arc rebaixat; per sobre de la porta hi ha una motllura que recorrent tota la casa separa la planta baixa de la resta. Al primer pis hi ha una obertura d’arc rebaixat que dona pas a una gran balconada que ocupa l’ample de la façana. Destacar entre els esgrafiats una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa, el rellotge de sol i una Diana caçadora, representant a la Pilar, deessa romana de la naturalesa salvatge, que prové de l’Àrtemis grega.

L’edifici fou projectat per Francesc Folguera i Grassi a l’any 1.926, com a casa d’estiueig senyorial de principis del segle XX; el citat arquitecte no només va projectar d’edificació, amb esgrafiats inclosos, sinó que també es va fer càrrec del disseny del jardí, incloent la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda. Remarcar que s’hi van emprar els mètodes més innovadors de l’època, com per exemple, dobles parets com a mètode d’aïllament.