
Estació de tren (Segle XIX)
Aquest és l’únic edifici que reproduïm del qual no existeix cap element en l’actualitat.
L’estació de tren de Palau-solità i Plegamans, originàriament estació de Palau i Sentmenat, es situava al sector del carrer de l’Estació, a tocar del nucli antic i alineada amb la traça del ferrocarril Mollet–Caldes de sobrenom el Calderí. L’edifici principal quedava orientat cap a la via general, mentre que el magatzem de 270 m² se situava uns metres més al sud, en una zona de fàcil accés per a mercaderies.
L’edifici seguia el model de petita estació rural de via estreta del s. XIX: planta rectangular, dues plantes, coberta a dues aigües i façanes arrebossades en tons clars. A la planta baixa hi havia la sala d’espera, la taquilla i l’oficina del cap d’estació; al pis superior, l’habitatge del responsable. La fusteria era de fusta pintada i l’andana, de terra compactada. Inicialment disposava de via general i apartador, suprimits el 1884.
Construïda el 1880 coincidint amb la inauguració del ferrocarril Mollet–Caldes, de sobrenom el Calderí, l’estació va servir de punt de connexió per a viatgers i mercaderies fins al 1932 en que va ser clausurada tot i que encara va tornar a funcionar durant la guerra civil espanyola. Inicialment tenia via d’apartador, suprimida el 1884, i funcionà després com a baixador. El magatzem annex, de 270 m², es reutilitzà en la postguerra com a espai parroquial. L’edifici, ja en desús, fou enderrocats als anys setanta.










